L'IIS La Fe descobreix un nou gen causant de la síndrome convulsiva-hipotònica amb anomalies congènites múltiples

El Grup d'Investigació Traslacional en Genètica de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), en col·laboració amb la Comissió Clínica de malformacions i cromosomopaties fetals de l'Hospital La Fe de València ha descobert una nova entitat clínica que s'engloba dins de la síndrome convulsiva-hipotònica amb anomalies congènites múltiples (MCAHS, de l'anglés, Multiple congenital anomalies hypotonia-seizures syndrome).

La síndrome convulsiva-hipotònica amb anomalies congènites múltiples (MCAHS) és una malaltia molt rara que afecta principalment bebés i xiquets xicotets. Es caracteritza per la presència de convulsions (epilèpsia) i un to muscular disminuït (hipotonia), cosa que significa que els músculs del xiquet estan més fluixos del normal i tenen una disminució en la resistència al moviment. Tot això acompanyat per malformacions que afecten el sistema cardíac, urinari i gastrointestinal, entre altres. La majoria dels individus afectats moren abans dels 3 anys d'edat.

Per part seua, el concepte d'entitat clínica es refereix a un conjunt de signes, símptomes i característiques que es presenten en un pacient i que permeten identificar i diagnosticar una malaltia o trastorn en particular.

En aquest cas, la troballa d'aquesta nova malaltia es produeix perquè les variants genètiques trobades en una família amb dos fills morts, que van presentar un quadre polimalformatiu, han demostrat que el gen PIGP, fins ara descrit com a causant d'encefalopatia epilèptica, és capaç de produir greus anomalies congènites.

En l'actualitat, només s'havien publicat 3 famílies amb variants genètiques patogèniques en el gen PIGP relacionades amb alteracions en el sistema nerviós central i causants de la síndrome d'encefalopatia epilèptica tipus 55. No obstant això, la novetat de l'article Expanding the phenotype of PIGP deficiency to multiple congenital anomalies-hypotonia-seizures syndrome publicat en la revista Clinical Genetics, és que s'ha pogut descriure una nova entitat clínica relacionada amb aquest gen i proposar incloure'l com a causant d'una síndrome polimalformatiu complex denominat síndrome convulsiva-hipotònica amb anomalies congènites múltiples.

Així doncs, l'avanç en el coneixement de les causes genètiques que originen les anomalies fetals suposa un gran benefici per a les famílies afectades quant a la millora en l'assistència perinatal, el pronòstic de la malaltia, l'assessorament genètic i les opcions o alternatives reproductives en funció dels resultats obtinguts.

Col·laboració multidisciplinària

Aquesta col·laboració multidisciplinària d'investigadors i investigadores del Grup d'Investigació Traslacional en Genètica amb obstetres, radiòlegs, anatomopatòlegs, neonatòlegs, pediatres i cirurgians, juntament amb la introducció de noves tècniques de seqüenciació massiva, ha permés millorar el rendiment diagnòstic en un 41% en les gestants amb anomalies congènites valorades per la Comissió i que presentaven una alta sospita de malaltia genètica.

Tal com explica l'autora d'aquest treball, la doctora Carla Martín, "aproximadament el 3% dels embarassos cursen amb anomalies congènites que, en molts casos, no s'aconsegueix un diagnòstic que explique les causes d'aquestes alteracions", per la qual cosa aquesta troballa suposa un avanç en l'etiopatogènia de les malformacions congènites.

La Comissió Clínica de malformacions/cromosomopaties fetals de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe es va constituir en 2013 i està composta per un grup multidisciplinari de 18 persones entre radiòlegs, *neonatólogos, pediatres especialistes en Neuropediatria i en dismorfologia, anatomopatòlegs, cirurgians pediàtrics, obstetres i genetistes. Aquesta Comissió, que ja compta amb una trajectòria d'una dècada, valora al voltant de 170-200 casos de fetus i nounats polimalformats a l'any procedents de tota la Comunitat Valenciana.