Notícies
La Fe investiga dos teràpies gèniques ‘in vivo’ en menors amb distròfia muscular de Duchenne per primera vegada a la Comunitat Valenciana
Els menors que participen en l'assaig han rebut una versió reduïda del gen que tenen defectuós transportada a través d'un virus
L'objectiu és mitigar i alentir la deterioració muscular progressiva que produïx esta greu distròfia muscular
La unitat de malalties neuromusculars de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe està duent a terme dues investigacions clíniques amb teràpia gènica in vivo en xiquets amb distròfia muscular de Duchenne. És la primera vegada que s'apliquen estos tractaments experimentals en la Comunitat Valenciana.
La distròfia muscular de Duchenne és una malaltia genètica rara causada per mutacions en el gen de la distrofina, proteïna essencial per a esmorteir la tensió generada durant la contracció muscular.
Esta malaltia és greu i té un gran impacte perquè causa debilitat muscular progressiva i incapacitant i problemes cardíacs i respiratoris que acurten l'expectativa de vida. S'inicia durant la infància primerenca amb problemes motors i/o del desenvolupament psicomotor i cognitiu. Amb el temps, els pacients desenvolupen disfunció respiratòria i cardíaca.
Hui dia, esta patologia no té cura, per la qual cosa alentir o moderar la deterioració neuromuscular que genera és una carrera contrarellotge. En el cas de La Fe, un equip multidisciplinari liderat per la unitat de malalties neuromusculars participa en dos assajos clínics internacionals en els quals també col·laboren altres dos centres espanyols.
Entre l'any passat i est, La Fe ha administrat tractaments amb teràpia gènica a pacients d'entre 5 i 7 anys. Concretament, s'estan estudiant dos fàrmacs experimentals que empren un mecanisme d'acció similar.
"Els xiquets han rebut per via intravenosa un virus no nociu per a les persones que transporta el material genètic que ells tenen defectuós i que el dissemina per les cèl·lules del cos, especialment pel múscul i el cor, òrgans principalment afectats. Els pròxims cinc anys estaran en seguiment per a esbrinar si el tractament és eficaç i segur", ha explicat la investigadora especialitzada en neurologia pediàtrica i coordinadora de l'àrea pediàtrica de la unitat de malalties neuromusculars de La Fe, Inmaculada Pitarch, qui també pertany al Grup d'Investigació en patologia neuromuscular i atàxies del *IIS La Fe i del *CiberER U763 de l'Institut de Salut Carles III.
Un dels dos tractaments que s'està investigant en La Fe ha rebut recentment l'aprovació accelerada per al seu ús en menors de 4 a 5 anys als Estats Units, que té un sistema d'autorització de medicaments diferent i independent de les agències europees.
"L'assaig amb este fàrmac, delandistrogene moxeparvovec-rokl, en pacients amb distròfia muscular de Duchenne de 4 a 5 anys d'edat ha demostrat un augment de l'expressió de la proteïna *distrofina, deficitària en esta malaltia, la qual cosa podria repercutir en un benefici clínic", ha indicat Nuria Queixals, neuròloga de la unitat de malalties neuromusculars de La Fe. "Per això, s'està duent a terme un assaig fase 3 amb el mateix medicament per a tractar xiquets amb esta patologia d'entre 4 i 7 anys, en el qual també estem participant", ha afegit la també investigadora del Grup d'Investigació en patologia neuromuscular i atàxies de l’IIS La Fe i del CiberER U763 de l'Institut de Salut Carles III.
"Recentment, s'han comunicat resultats d'este estudi en la setmana 52 que indiquen millora en alguns paràmetres motors en els pacients tractats en comparació amb el grup placebo que resulten prometedors", ha puntualitzat la doctora Queixals, que ha afegit que encara hi ha molts aspectes que investigar, "incloent-hi potencials efectes adversos i eficàcia a més llarg termini".
Treball pioner d'un equip multidisciplinari
Esta és la primera vegada que l'Hospital La Fe aplica tractaments amb teràpia gènica in vivo en el camp de la pediatria. En adults, la teràpia gènica s'empra des de 2020 per al tractament de malalties oncohematològiques.
En el cas dels adults, es tracta de teràpia gènica 'ex viu' amb CAR-T, és a dir, les cèl·lules s'extrauen del pacient, es modifiquen en el laboratori i, ja sanes, es reimplanten.
En canvi, el que s'ha fet ara en pediatria, servei que dirigeix Emilio Monteagudo, és teràpia gènica 'in vivo', el material genètic sa s'ha administrat directament en els menors a través d'un vector o virus inofensiu.
"Estos treballs de recerca marquen una fita en la història del nostre hospital, que ha administrat per primera vegada este tipus de teràpies que, encara que estan en fase experimental, són l'única esperança per a algunes famílies", destaca el gerent del departament de salut València La Fe, Jose Luis Poveda.
L'administració d'esta teràpia ha sigut possible gràcies a la coordinació de professionals de neurologia, pediatria, cardiologia, nefrologia, medicina digestiva, rehabilitació, farmàcia hospitalària, i tant personal facultatiu com d'infermeria i fisioteràpia.
El següent pas és continuar avançant cap a un millor i més protocol·litzat abordatge en el maneig i tractament d'estes malalties amb el desenvolupament de Procediments Operatius Estàndard, programes de formació com la simulació clínica o amb l'elaboració d'una guia de pràctica clínica. Amb este objectiu s'ha constituït en La Fe una comissió clínica que reuneix professionals de les diferents especialitats implicades en les patologies rares.