Investigadors de l'IIS La Fe desenvolupen una prova no invasiva per a detectar el risc de fetge gras en xiquets epilèptics tractats amb un fàrmac anticonvulsiu

Un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBEREHD), ha identificat nous biomarcadors plasmàtics per a la detecció precoç de fetge gras en pacients pediàtrics amb epilèpsia tractats amb valproat. Este avanç, publicat en la revista Toxicology, subratlla el paper dels microRNAs com a ferramentes clau per al monitoratge no invasiu de mal hepàtic incipient en estos pacients.

L'equip, dirigit pel professor Ramiro Jover, ha realitzat l'estudi en col·laboració amb la Unitat de Neuropediatria de l'Hospital La Fe, en el qual han participat 80 pacients. Els biomarcadors identificats es correlacionen amb el nivell de triglicèrids en fetge i poden oferir una alternativa no invasiva als mètodes tradicionals, com la biòpsia hepàtica, simplificant la detecció i el seguiment d'esta condició en pacients joves.

El valproat és un medicament que s'usa principalment per a tractar l'epilèpsia. La seua funció principal és estabilitzar l'activitat elèctrica en el cervell, ajudant a previndre les convulsions. Malgrat la seua efectivitat, el valproat té efectes secundaris, un dels quals pot ser l'acumulació de greix en el fetge, la qual cosa pot afectar la salut hepàtica, especialment en tractaments de llarg termini.

Col·laboració multidisciplinària

"L'ús d'esta firma de microRNAs permetria detectar de manera primerenca l'acumulació de greix en el fetge de pacients pediàtrics tractats amb valproat, podent així modificar el seu tractament i evitar un mal hepàtic més greu," ha destacat el professor Jover.

Per part seua, la doctora Ana Marco, neuropediatra responsable de la part clínica de la investigació, ha destacat que "l'ús del conjunt de microRNAs, identificats com a predictors del fetge gras podria tindre un impacte significatiu en el maneig clínic de l'epilèpsia pediàtrica, ja que oferiria una alerta i ens permetria monitorar els possibles riscos hepàtics".

Este avanç destaca la importància de la col·laboració multidisciplinària entre investigadors i professionals de la salut en la generació de coneixement biomèdic aplicat a la salut pública. La firma de microRNAs desenvolupada en este estudi podria tindre un impacte significatiu en el maneig clínic de l'epilèpsia pediàtrica, oferint una via per a ajustar el tractament de manera segura i minimitzar els riscos hepàtics.

Sobre la Unitat Mixta d’Hepatología Experimental

La Unitat Mixta d’Hepatología Experimental, formada per personal docent i investigador de la Universitat de València i de l'Institut d'Investigació Sanitària de La Fe, és un nucli d'investigadors, centrats en l'estudi del fetge, del metabolisme hepàtic i de l’hepatotoxicitat per medicament, que ha obtingut un notable reconeixement per la seua dilatada trajectòria, i contribucions científiques, destacant per ser pioners en l'establiment dels cultius d'hepatòcits humans, del desenrotllament de mètodes predictius per a identificar la potencial hepatotoxicitat de nous medicaments, i de la teràpia cel·lular amb hepatòcits.

La Unitat forma així mateix part del CIBERHED (Malalties hepàtiques i Digestives de l'Institut de Salut Carles III i ha tingut una destacada participació en Projectes Europeus d'Investigació entre els quals els més recents han sigut EUTOXRISK (An Integrated European 'Flagship' Program Driving Mechanism-based Toxicity Testing and Risk Assessment for the 21st Century) i ONTOX (Ontology-driven and artificial intelligence-based repeated dose toxicity testing of chemicals for next generation risk assessment), projecte este últim que seguix en vigor.

Soluyanova, P., Del Pozo, M., Moro-Castaño, E., Marco-Hernandez, A. V., Castell, J. V., & Jover, R. (2024). A microRNA signature for valproate-induced steatosis in human hepatocytes and its application to predict fatty liver in paediatric epileptic patients on valproate therapy. Toxicology, 153974. https://doi.org/10.1016/j.tox.2024.153974